Boîte à jeux

Puzles i regles de la Boîte à jeux

Un primer moviment al Trencaclosques lliscant

El punt representa la casella buida. Feu lliscar l’última fitxa cap a aquesta casella per acabar d’ordenar els nombres.

Abans del moviment
123
456
7·8
Veure la solució
Després del moviment
123
456
78·

Triar un puzle

Deducció

Caixa negra

Retrobar boles amagades observant el recorregut dels raigs.

Un raig és absorbit si troba una bola; una bola veïna pot desviar-lo. Les entrades i sortides han d’explicar una mateixa disposició de boles.

Dominòs

Dividir la graella en dominòs tots diferents.

Cada parella no ordenada de valors ha d’aparèixer exactament una vegada; cada casella pertany a un sol dominó.

Encendre-ho tot

Encendre totes les caselles invertint grups.

Una acció inverteix diverses caselles segons el patró de veïnatge del tauler. Una inversió repetida n’anul·la l’efecte.

Bombetes

Il·luminar totes les caselles sense que dues bombetes es vegin.

La llum es propaga en línia recta fins a una paret. Una paret numerada exigeix aquest nombre de bombetes als seus costats; les diagonals no compten.

Imants

Col·locar imants bipolars segons els comptes de les files.

Cada dominó és buit o té un pol positiu i un de negatiu. Dos pols idèntics no es toquen ortogonalment; les pistes exteriors imposen els comptes.

Mosaic

Ennegrir les caselles segons els comptes de veïnatge.

Cada xifra compta les caselles negres del seu veïnatge 3 × 3, inclosa la casella central. A les vores, només compten les caselles existents.

Nonograma

Reconstruir un dibuix gràcies a les successions de caselles negres.

Les pistes donen, per ordre, la longitud dels blocs negres de cada fila i columna. Dos blocs consecutius estan separats per almenys una casella blanca.

Abast

Col·locar caselles negres per respectar les distàncies visibles.

Una pista compta les caselles blanques visibles a la seva fila i columna, ella inclosa. Les negres no es toquen per un costat; les blanques romanen connexes.

Tendes

Associar una tenda a cada arbre.

Cada tenda és veïna ortogonal del seu arbre. Les tendes no es toquen, ni tan sols en diagonal; cal respectar els comptes de les files i columnes.

Monstres i miralls

Repartir fantasmes, vampirs i zombis segons els raigs.

Els miralls desvien la mirada. Els vampirs només es veuen directament, els fantasmes després de reflectir-se i els zombis en tots dos casos; cal respectar els totals de monstres.

Xarxes

Ponts

Unir totes les illes amb el nombre de ponts indicat.

Ponts horitzontals o verticals, simples o dobles; cap creuament; totes les illes pertanyen a la mateixa xarxa. Els bucles estan permesos per defecte.

Bucle únic

Dibuixar un sol bucle que respecti les pistes.

El número d’una cel·la indica quantes de les seves arestes s’utilitzen. El bucle no es creua ni es divideix; un vèrtex utilitzat té dues arestes.

Xarxa

Orientar les connexions per connectar tota la xarxa.

Els extrems veïns s’han de trobar. Les barreres bloquegen les connexions; el mode d’embolcall canvia els veïnatges a la vora.

Xarxa lliscant

Reconstruir una xarxa fent lliscar les seves línies.

Les files i columnes llisquen de manera cíclica. L’objectiu és connectar els elements per les seves connexions; el desplaçament no gira cada peça.

Perles

Traçar un únic bucle que respecti les perles.

Sobre una perla negra, el bucle gira i després continua recte per les caselles veïnes. Sobre una perla blanca, va recte i després gira almenys per un costat veí.

Fletxes numerades

Connectar les caselles per formar una cadena de nombres.

Cada casella apunta cap a la següent, situada en algun lloc de la seva direcció. La cadena passa per cada casella i respecta els nombres fixats.

Diagonals

Col·locar una diagonal a cada casella sense formar cap cicle.

Una pista de vèrtex indica el nombre de diagonals que hi arriben. Totes les caselles reben una diagonal; no es permet cap circuit tancat.

Vies de tren

Construir una via contínua entre els dos extrems.

La via passa pels elements imposats; els comptes exteriors indiquen el nombre de caselles ocupades a cada fila i columna. La via no es ramifica.

Desplaçaments

Cub

Recollir les caselles blaves a les cares d’un sòlid que roda.

Rodar sobre una casella intercanvia el seu color amb el de la cara que hi fa contacte. L’objectiu és acolorir totes les cares del sòlid.

Trencaclosques lliscant

Ordenar els nombres movent les peces cap a la casella buida.

Una peça o una fila alineada amb el forat llisca cap a aquest. L’ordre final és creixent amb el forat al final de la graella.

Inèrcia

Recollir les gemmes lliscant sense tocar les mines.

El personatge continua el seu moviment fins a un obstacle o una parada. Les mines fan perdre; cal recollir totes les gemmes.

Solitari de boles

Retirar les boles saltant fins que només en quedi una.

Una bola salta per sobre d’una veïna cap a una casella buida; la bola saltada desapareix. El tauler i les direccions permeses defineixen els moviments legals.

Línies lliscants

Ordenar els nombres fent girar línies senceres.

Cada moviment desplaça cíclicament una fila o una columna; no s’utilitza cap casella buida. L’objectiu és l’ordre creixent.

Rotacions

Ordenar els nombres girant subquadrats.

Una acció fa girar un bloc local. La mida del bloc i les variants es defineixen segons el tipus de partida; l’objectiu és recuperar l’ordre desitjat.

Desembrollar

Moure els punts per suprimir els creuaments.

Les arestes sempre uneixen els mateixos punts. La victòria exigeix que cap parella d’arestes es creuï fora d’un vèrtex comú.

Regions

Regions numerades

Formar regions la mida de les quals correspongui al seu número.

Cada regió connexa de valor n té n caselles. Dues regions del mateix valor no es poden tocar per un costat.

Galàxies

Traçar regions simètriques al voltant dels centres.

Cada regió conté un sol centre i queda inalterada per una rotació de 180 graus al voltant d’aquest centre. Totes les caselles s’han de cobrir.

Palissades

Dividir la graella en regions de mida igual.

Cada regió té el nombre de caselles fixat pel tipus de partida. Un número indica quants costats de la seva casella estan vorejats per una frontera, vora exterior inclosa.

Rectangles

Tallar la graella en rectangles de superfície imposada.

Cada rectangle conté exactament una pista igual a la seva àrea. Els rectangles cobreixen la graella sense solapament.

Colors

Inundació

Omplir la graella d’un sol color amb pocs canvis.

La regió de la cantonada superior esquerra absorbeix les veïnes del nou color. L’objectiu de moviments és un objectiu de rendiment.

Quatre colors

Pintar el mapa sense contactes entre regions del mateix color.

Dues regions que comparteixen una frontera tenen colors diferents. Els colors preomplerts són fixos; un contacte en un punt no crea necessàriament una frontera.

Grups de colors

Buidar la quadrícula eliminant els grups del mateix color.

Un grup ortogonal d’almenys dues caselles pot desaparèixer. Les caselles cauen i les columnes buides es van estrenyent; una casella aïllada no es pot eliminar.

Nombres

Càlcul llatí

Completar una quadrícula llatina amb restriccions aritmètiques.

Cada xifra apareix una vegada per fila i columna. Les gàbies compleixen el resultat i l’operació indicats; les regles de resta i divisió depenen de la gàbia.

Hitori

Ennegrir els duplicats mantenint una quadrícula blanca connexa.

Cada fila i columna només conserva un exemplar de cada nombre. Dues caselles negres no es toquen per un costat; totes les blanques romanen connectades.

Torres

Col·locar alçades en una quadrícula llatina.

Cada alçada apareix una vegada per fila i columna. Una pista exterior compta les torres visibles des d’aquell costat; les més altes amaguen les més baixes.

Futoshiki

Completar una quadrícula llatina amb desigualtats.

Cada valor apareix una vegada per fila i columna; cada signe de menor que o major que ha de ser cert. Les variants de proximitat continuen sent tipus diferents.

Takuzu

Completar una quadrícula bicolor sense cap sèrie de tres.

Cada fila i columna té tantes caselles de cada color. Tres caselles idèntiques consecutives estan prohibides; la unicitat de les files depèn del tipus seleccionat.